Castanyada

L’origen de la castanyada

Aquests dies segur que a la taula del menjador apareixen panellets, moniatos i, com no, castanyes. Tot plegat acompanyat d’un petit got amb moscatell i envoltats de familiars i amics.
Però, sabeu quin és l’origen de la castanyada?

Les primeres referències històriques es remunten a una festa ritual funerària molt antiga consistent en la preparació de castanyes, panellets, moniatos i fruita confitada.
De fet, el seu precedent més clar el trobem a finals del segle XVIII i deriva dels antics àpats funeraris en què només se servien llegums, fruita seca i els pans oferts als difunts en els funerals.
L’àpat en sí tenia un significat totalment simbòlic que representava la comunió amb les ànimes dels difunts. A més, segons Joan Soler i Amigó torrant les castanyes s’acostumava a resar les tres parts del rosari pels difunts de la família:
“Tanmateix, de tot l’univers animista de creences temoroses envers els morts i la vida d’ultratomba, comú a moltes religions i cultures, només suma avui en la nostra cultura popular l’àpat festiu tradicional de panellets i la flaire fumejant que escampen, als carrers i les places de les viles i ciutats, les típiques parades amb el fogó de torrar castanyes, mentre les castanyeres pregonen: Calentes i grosses! Qui en vol, ara que fumen?”

Tradicionalment s’ha celebrat el dia de Tots Sants, tot i que darrerament se n’ha desplaçat la celebració a la vigília, és a dir, entre el 31 d’octubre i l’1 de novembre.
Encara és possible trobar pels racons de les ciutats i pobles les paradetes de venda de castanyes amb les típiques paperines de paper de diari. Són el millor reconstituent en els dies de fred més intens atesa les altes propietats energètiques que tenen les castanyes i els moniatos.

La tradició d’ingerir aquests aliments prové de la tradició de tocar sense parar les campanes a morts durant la nit de Tots Sants, la vigília del dia dels morts, fins a la matinada. Fins i tot amics i parents dels campaners els havien de donar un cop de ma per a que no defallissin.
Com ja sabeu, s’acostuma a representar amb un figura molt estimada pels més petits de la llar. La castanyera, una dona gran vestida amb roba pobra d’abric i amb un mocador al cap, davant d’un lloc de carrer per rostir castanyes.
Altres celebracions equivalents, com el Halloween dels països anglosaxons, el Magosto de les terres asturianes, lleoneses o gallegues o el cap d’any celta anomenat Samhain també fan referència a ritus funeraris.

 

Imatge: Freepik

Leave a Reply

Your email address will not be published. Required fields are marked *